M’agradaria ser-hi a la vora d’aquest riu

myspace layouts, myspace codes, glitter graphics[@more@]

Havia fet una cerca des de les imatges que m’atreien, d’una página molt guarnida. Fent botó dret i propietats de l’imatge vaig saber d’on sortien imatges com aquesta.

Aquesta em va portar cap al Pirineu, a Osca. A Canfranc en concret. El pont allà és a prop de cementiri. La caseta no tant a prop, però si que s’assembla a una que hi ha pel camí cap el pont. a la vora del riu.

És allà que em vaig sentir desplaçada quan la vaig mirar.

1 comentari

Demà és festa

Ben guanyada aquesta festa de demà. Em fan mal totes les parts del meu cos, quin cansament. He estat hores enganxant fulles i carbasses al passadís. Aquesta vegada hem montat taller de guarniment de passadís i de panellets. A mi m’ha tocat el guarniment amb el que els nens i les nenes han preparat. Només he parat una estoneta per dinar i fer petar la xerrada amb els companys i les companyes.

Quan les mares i els pares han acabat de recollir-los m’he quedat mirant la seva trobada de Castanyada. Ha estat un moment agradable, em sentia a gust al mig. No era el centre d’atenció i podia mirar amb tranquilitat.

Quan he agafat el camí de casa m’hagués agradat portar els peus a sobre, quin mal que em feien, i em fan.

Observo que ja no hi ha campanya electoral cridant-me l’atenció a la publicitat que aquí patim mentres escribim l’article. En Raimon, ja m’agrada a mí, ja.

[@more@]Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres

al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

(1959)

2s comentaris

La cosa ja està més calmada

Els nervis sembla que s’han anat i demà ens deixarem anar.

Els nens i les nenes es manifesten més nerviosos, és l’emoció. Tenim l’escola guarnida i ja hi ha la parada de la Castanyera. Els seus contes ja estan lligats i demà faran panellets. Tot el dia serà de fer activitats de Castanyada i Halloween.

Del meu refredat sembla que ja em surto. Avui he vist que em trobo millor.

Veig que mentres preparo la pàgina hi ha uns retols que em fan propaganda electoral, aquests són altres. Començava a pensar que erem dels de l’altre dia. Deu ser com els anuncis dels diaris, qui paga mana.

Jo penso votar nacionalisme, ho tinc clar. Penso que és la millor opció. Avui ja no em paro a disimular ni m’ho amago.

Vaig estar molts anys sense votar perquè no em convencien les propostes, ni d’uns ni d’altres. Vaig començar quan la dreta es va apropiar del poder; no ho podia creure i em vaig sentir, en certa mida, responsable. Penso que no podem deixar de banda el fet i és un gran risc donar peu a que s’ho facin entre ells.

No sóc catalana, sóc de l’Aragó, però em sento a casa i no penso deixar que els partits prepotents s’ho montint, no amb la meva minsa possibilitat, el meu vot.

[@more@]

Comentaris tancats a La cosa ja està més calmada

Estem d’atac de nervis

Aquesta setmana marxa per les clavegueres, demà divendres. Avui ja hem acabat una de les feines de tardor, el conte de castanyes amb banyes il·lustrat dia a dia des de divendres passat, demà ho enllaçarem.

He tornat al metge, xarop i … De totes maneres crec que ja estic a punt de guanyar-hi als ‘micro’ i podrem fer front els dos dies de la propera setmana.

No només em trobo al carrer les campanyes, aquí també. Algunes de les coses que he anat pensant, de tornada cap a casa, eren un diàleg amb ningú. No sento confiança davant de les promeses que he anat llegint. Haurè de confiar en la ferma manera de ser dels de casa, encara que la campanya no la trobo encertada. Al cap i a la fi tots fan els seus pactes.

Sigui quin sigui el vot penso que s’hauria d’anar a votar. Si no està clar s’hauria d’aplicar allò del vot útil.

multicolor

[@more@]

1 comentari

Avui ens queixavem de la calor

No estem mai contents si plou perquè plou i si fa calor perquè en fa. Avui he sortit de casa amb capes, com les cebes, per treure i/o ficar-me segons fou el dia.

Les criatures marquen que no hi ha estabilitat. Es manifesten més cridaners i nerviosos. Nosaltres també tenim el neguit.

Estem camí de la Castanyada, ja ens hem hagut de preparar per tal d’anar fent. Al cicle inicial no sortim d’una que entrem en una altra. Desprès vindrà Nadal.

Que si el conte de ‘castanyes amb banyes’, que si els panellets, que guarnir els passadissos. Ja ens ha entrat la remor, que són quatre dies.

A més a més mantenir la pàgina web del centre, la meva tasca. Inici de curs i haver de fer tota l’actualització. Porto hores i encara no la tinc enllestida. Que surt un grup i porta les fotos, cal penjar-les. Aquesta feina no s’acaba, jo marxo a casa i demà serà un altre dia.

La sisena hora és un embolic. Abans, el migdia, donava per molt més. Ara si et descuides amb prou feines tens uns minuts per dinar i a les tres, en el nostre cas, tornar amb la canalla sense pair-ho.

Arrossego un refredat des de fa dies, el cap de setmana de descans. A la tarda quan he tornat a casa estava esgotada i hi tinc tota la setmana pel davant.

[@more@]

Comentaris tancats a Avui ens queixavem de la calor

Un quadre per mirar i reflexionar

Aquest cap de setmana he llegit un llibre que m’ha fet retornar a aquesta obra pictòrica.

Serà per reflexionar en tot allò que em colpeix.

[@more@]

Aquest llibre cada vegada m’està tornant amb més força al cap.

‘La decisió de Brandes’ de l’Eduardo Márquez va ser presentada a la programació de Saló de Lectura i a mi em van entrar ganes de llegir-la per tot el recorregut creatiu que va explicar el seu autor i per la documentació que va manifestar sobre el món de l’art.

El que jo no esperava era ser en front d’una escena com aquesta.

Juntament a aquesta novel·la vaig llegir el final d’una de Lovecraf, ‘ El cas de Charles Dexter’ que havia començat a l’estiu.

Les dues lectures van culminar amb la fullejada del llibre del Rafael Argulloll que portava una imatge en blanc i negre del tema de la mort del Bruegel.

I com a colofó l’inici de la lectura, durant el viatge de tornada, de ‘La dança macabra’ de l’Stephen King.

Comentaris tancats a Un quadre per mirar i reflexionar

Temps per fer la collita dels raïms, la verema

[@more@]Fa dos cursos vem anar a fer la verema. Aquesta imatge és d’aquell dia. Dilluns tornarem amb altres nens i nenes del cicle inicial.

"Trepitgem el raïm", serà la canço que cantaran mentres ho trepitgin.

Tornarem amb petites empolles del most que hauran fet ells i elles.

Ja és la tercera vegada que hi anem.

Les nenes i els nens de primer serà la primera sortida que faran amb nosaltres. El meu grup es manifesta molt il·lusionat, som els ‘Oms’.

El curs passat vem fer canvi de nom a les classes del cicle inicial. Com que som escola de natura i tenim una part del parc com espai de natura i conreem els nostres horts, vem veure la necessitat de canviar el nom de les classes i ens vem transformar en les classes dels arbres (els oms, els pins, els roures i els avets).

La webquest del nom de la classe de cicle inicial.

1 comentari

La tardor ja és aquí

[@more@]

1 comentari

Mediterrani

[@more@]

En Méditerranée
Dans ce bassin où jouent
Des enfants aux yeux noirs,
Il y a trois continents
Et des siècles d’histoire,
Des prophètes des dieux,
Le Messie en personne.
Il y a un bel été
Qui ne craint pas l’automne,
En Méditerranée.

Il y a l’odeur du sang
Qui flotte sur ses rives
Et des pays meurtris
Comme autant de plaies vives,
Des îles barbelées,
Des murs qui emprisonnent.
Il y a un bel été
Qui ne craint pas l’automne,
En Méditerranée.

Il y a des oliviers
Qui meurent sous les bombes
Là où est apparue
La première colombe,
Des peuples oubliés
Que la guerre moissonne.
Il y a un bel été
Qui ne craint pas l’automne,
En Méditerranée.

Dans ce bassin, je jouais
Lorsque j’étais enfant.
J’avais les pieds dans l’eau.
Je respirais le vent.
Mes compagnons de jeux
Sont devenus des hommes,
Les frères de ceux-là
Que le monde abandonne,
En Méditerranée.

Le ciel est endeuillé,
Par-dessus l’Acropole
Et liberté ne se dit plus
En espagnol.
On peut toujours rêver,
D’Athènes et Barcelone.
Il reste un bel été
Qui ne craint pas l’automne,
En Méditerranée.

George Moustaki i María del Mar Bonet

Comentaris tancats a Mediterrani

SÓC BARCELONINA

Ahir vaig voler fer aquest article, a l’altre bloc que porto en català (‘cerca d’informació’), però no vaig poder entrar a ‘blocat’.

No he llegit diaris ni sentit noticies, suposo que hi haurà un gran rebombori.

He sortit al carrer de bon matí, abans de les vuit, i la ciutat anava molt lenta. Les i els joves terminaven la nit. He anat i he tornat amb bus per la Diagonal, a fer-me una analítica.

Estic a casa sentint la pluja al carrer.

Mirarè de llegir els bloc escrits i els diaris a la web.

Ahir VilaWeb ja s’havia fet resó.

Bones ‘Merces’ pels de casa i pels de fora.

Que la ‘Cuca Fera‘ faci fora la ‘fuscor’.

Cuca Fera o Tarasca.

[@more@]

Comentaris tancats a SÓC BARCELONINA