Esperança

No perdo l’esperança de l’alternativa d’esquerres. Ara ho dirè, sóc de vot republicà. No sóc d’aquí i no estic del tot amb els republicans d’aquí, però sóc republicana a l’Aragó i aquesta és la meva alternativa. Penso que sent com som veïns el que aquí millori afavorira millorar allà. He trigat molts anys a votar a Barcelona. Vaig estar votant a Osca durant molts anys i sempre patia per que del meu vot no sortia ningú.

Estic contenta de que puguin seguir amb les millores socials que van fer tirar endavant i espero que no tornin a ficar la pota i que no ho escampin.

M’agradaria que des de fora hi hagués un respecte pel fet català. No crec que sigui de rebut algunes mogudes viscudes ultimament.

Vaig venir a Barcelona amb ganes de viure-hi i mai m’empenedirè d’haver agafat aquest camí. Ja són trenta anys vivint aquí. N’estic contenta de dir que sóc de Barcelona. Sento al cor la flama de l’Aragó, com deia en Raimon ‘qui perd les seves arrels perd la seva identitat’. Li ho vaig sentir a Osca, en un concert, i es va quedar enregistrat a la meva memoria per sempre més.

Investigo sobre la meva llengua natal i veig que hi ha moltes semblances amb aquesta. Sento el lligam entre les dues cultures, ho sento en mi mateixa.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Esperança

  1. Ricardo diu:

    Estic amb tu quatre anys més serviran per a poder aprofundir en les millores socials que segur que anem a poder gaudir. També sóc republicà.

    Salutacions!

Els comentaris estan tancats.